Gran Visir

Gran Visir

Creació	1320
Abolit	17 novembre 1922

Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظم or وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير). Era el primer ministre del Soldà, amb poder absolut i, en principi, només el podia deposar el mateix Soldà. Tenia el segell imperial i podia convocar els altres visirs per atendre els assumptes d'estat. La reunió dels visirs s'anomenava Kubbealtı dels visir, en referència al lloc de trobada, la Kubbealtı ('sota la cúpula') del Palau de Topkapı. Les seves oficines es trobaven a la Sublim Porta. Gran Visir (Vazīr-e Azam) és també el títol oficial urdú del Primer ministre del Pakistan (als ministres se’ls anomena visir).

Durant el període de formació de l'Imperi Otomà, només s'utilitzava el títol de Visir. El primer d'aquests visirs otomans que ser anomenat Gran Visir va ser Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà. El motiu de crear la figura del Gran Visir va ser la de distingir al portador del segell del soldà de la resta de visirs. L'inicialment més sovint utilitzat títol de vezir-i âzam va ser a poc a poc substituït per sadrazam, ambdós amb el significat de gran visir. Al llarg de la història de l'imperir otomà, els grans visirs se’ls ha anomenat també sadr-ı âlî ('visir superior'), vekil-i mutlak ('poder absolut'), sâhib-i devlet ('títular de l'estat'), serdar-ı ekrem, serdar-ı azam i zât-ı âsafî.

Durant l'era Köprülü (1656–1703) l'Imperi Otomà va ser controlat per una sèrie de grans visirs molt poderosos. La relativa ineficàcia dels sultans i la difusió del poder als nivells inferiors del govern va ser una característica de l'era Köprülü.

Després del període Tanzimat de l'Imperi Otomà al segle xix, els grans visirs van passar a desenvolupar un paper més similar al dels primers ministres contemporanis de les monarquies parlamentaris.